dimecres, 26 d’agost de 2015

Resum final

Em sap greu que no he tornat a escriure, han sigut tres dies molt intensos, el viatge a pokhara va fer que tingués molt menys temps del que esperava tenir per empaquetar i dir adéu a tothom. Tenia moltes coses per fer, la majoria vaig poder fer-les però algunes es van quedar sense ser realitzades. Algunes d'elles em van saber greu, però ara ja no s'hi pot fer res.

Faig una mica de resum del que vaig fer els últims dies:

Vam tornar de pokhara després d'haver-hi estat dues nits. Era dia de vaga i les carreteres estaven tallades, ens va haver d'escortar la policia, el viatge que havia de ser de 8 hores va ser de 10... Això ens va fer arribar més tard i cansats del compte, inutilitzant la tarda.
Jo i la Tomeika vam fer una volta per Chuchchepati per comprar quatre cosetes per regalar i vam anar amb tota la resta de voluntàris a sopar a Thamel.
No vam sortir fins gaire tard, el just per passar-s'ho bé i esgotar les energies que ens quedaven.

El següent dia vam anar al projecte. Va ser l'últim dia que vaig anar-hi, em vaig despedir dels avis. Vaig estar molt content de poder "parlar" amb ells, 5 setmanes anant-hi cada dia crea llaços, ells m'aporten moltes coses i jo els ajudo a passar l'estona. No a tots vaig poder fer-los entendre que marxava i no tornaria més, però a alguns si. Això em va alegrar, si més no tots van somriure un cop més i per última vegada gràcies a mi. Espero tornar a veure a alguns d'ells, però si vull que això passi m'haig d'espavilar perquè el temps corre en contra meu.

A la tarda vam anar a l'orfenat, allà també em vaig despedir de tots, em van fer uns papers i els van signar, va ser un moment trist, perquè tot hi haver-hi estat menys temps (4 setmanes) és molt fàcil agafar confiança a gent que t'obre les portes de casa cada dia i comparteix amb tu 3 hores en les quals aprens i et diverteixes.
Les trobaré a faltar. Molt.
A la nit vam tornar a sortir a sopar, el menjar del campament provoca aquesta reacció, a la que pots surts a menjar. Els preus dels restaurants també col·laboren, poden sopar en un restaurant bo per 500 Rn (menys de 5€)...

L'últim dia va ser empaquetar tot i despedir-me dels voluntàris i staff, alguns d'ells no els hi vaig poder dir adéu de la millor manera, però el temps que hem passat junts no ens el treurà ningú, i el temps que hem passat junts amb tots ells ha sigut molt intens i ha valgut molt la pena, indiferentment de si n'em passat més o menys.

Ara ja sóc a casa, després d'un viatge de 20 hores i sense dormir durant unes 27.
Tot segueix igual, però ja no ho veig tot igual. Res ha canviat gaire, però no tot té el mateix valor que abans.

Estic preparant una petita reflexió, que ve a ser una mica de resum de la meva experiència al Nepal. No sé si trigaré gaire o no, però quan la tingui llesta la penjaré.

Gràcies a tots per llegir de tant en tant, si m'heu llegit cada dia demano perdó per haver fallat algun i dono les gràcies per la "fidelitat".

Si algú té alguna pregunta que me la fagi sense problemes, no sóc un expert ni molt menys però des de la petita experiència que m'ha donat aquest viatge intentaré ajudar.

dissabte, 22 d’agost de 2015

Segon dia a Pokhara

Ens hem llevat molt d'hora amb la intenció de veure sortir al sol a la serralada de l'Himalaya, il·luminant l'Annapurna. Però al baixar a baix hem vist que estava plovent. No hauríem vist res així que hem decidit deixar-ho per demà. Havera si tenim més sort. Ens hem posat a dormir un altre cop fins l'hora d'esmorzar. A ben esmorzat hem visitat uns temples i una cova i hem tornat a l'hotel. Alguns han volgut fer parapent, i ho han fet. Jo he preferit no fer-ho.
Després de dinar hem estat fent voltes per Pokhara, mirant botigues...
No farem res aquest vespre perquè demà ens haurem de tornar a llevar d'hora.

divendres, 21 d’agost de 2015

Pokhara

Perdoneu aquests dies, el wifi no va molt bé, però mentiria si digués que ha sigut per això que no he escrit, és només un factor més. Estem a Pokhara, un dels llocs més turístics de Nepal. A 100 i pocs km de la capital, però per culpa de les carreteres perfectes del Nepal es fa en 8 hores. Sembla imposssible però us ho asseguro. Hi ha molt de desnivell i els busos no tiren en pujada...
En fi, hem arribat, hem fet visita en canoa per un llac amb un temple al mig.
Al acabar teníem una estona per fer el que volguessim, hem comprat cosetes i passejat una mica. Hem tornat a l'hotel i hem sopat. Dal bhat, que és arròs amb guarniments tipus, pollastre verdures, doi (una espècie de yogur) ...
És molt bo, és injust que hem quedi tan mala fama del menjar al Nepal, però és que realment s'hi han lluït al campament. Hem quedarà el record que el menjar del Nepal és molt bo, però l'hauré tastat menys cops del que m'hauria agradat.
A Kathmandu, dilluns hauré de fer moltíssimes coses, haig de dir adéu a la eldery home, a l'orfenat, fer-me la maleta, i acabar de comprar alguna cosa que em queda per comprar. No tenia pensat venir a pokhara, i hauria pogut fer tot el que vull fer més tranquilament, però al final ha sortit el plan i aquí estic.
Últim sprint!! Ja queda poc per tornar!
Com sempre aquesta sensació contradictòria, vull tornar però hem vull quedar al mateix temps.

dimarts, 18 d’agost de 2015

Going Downhill

No estic escrivint gaire aquests dies, no m'estic trobant gaire bé. La dieta que ens fan menjar no ajuda. Tot el dia amb ganes, menjar de baixa cualitat i uns esmorzars que fan fàstig (amb perdó).
Avui a la eldery home no m'he trobat bé. M'he marejat perquè l'esmprzar que hi havia avui no em venia gens de gust. Als dinars i sopars em puc adaptar perfectament però a l'esmprzar em costa més, i avui he decidit que dos plàtans era millor que el que ens donàven. El sol no ha ajudat i he hagut de marxar abans.
Hem anat a sopar per despedir a la Jessica, la voluntària d'Anglaterra. Ara ja només quedem la Jasmine i jo dels originals doncs després de sopar m'he tornat a marejar. Estic ara mateix amb aquesta sensació contrària de voler tornar ja, o quedar-me més temps. Per algunes coses em quedaria tota la vida, per altres firmaria ser a casa ara mateix...
Hauré de fer algo respecte el menjar perquè no aguantaré una setmana més així.
Me'n vaig a dormir, que no em trobo bé i ja és tard.

diumenge, 16 d’agost de 2015

Pluja

Sé que un dia d'aquests m'he saltat el post, però esque cada cop em costa més trobar temps per escriure, a les nits quan arribo estic molt cansat i a més aquests dies hem sortit a sopar fora per despedir a voluntàris que marxen. Demà ja escriuré quans quedem i qui som perquè ara encara no ho tinc del tot clar. El que si que sé és que a partir de demà ja seré el voluntari més antic amb la Jassmine.
El que he fet avui ha sigut com cada primer dia de la setmana. Eldery home pel matí i orfenat per la tarda. Ahir vam arribar molt tard a casa i avui portava un cansament a sobre...
A l'orfenat hem mirat Mulan 2, em sembla que els hi feia més gràcia a les voluntàries que a les nenes, però igualment ens ho hem passat bé.
Tinc una tos que ja fa tres dies que em dura, que és molt molesta i no marxa, si algú sap com arreglar-ho...
Ara acabo d'arribar de sopar amb dos amics de madrid que vaig conèixer ja fa unes setmanes i que ja he parlat d'ells en el blog. M'han ensenyat un "restaurant" molt típic nepalí on hem menjat fins no poder més i ens a costat 7 entre els 3... Hem menjat momo's de búfal, unes truites rares i unes patates fregides molt bones. Plou moltíssim, i he hagut d'agafar el taxi per tornar a casa, fa rabia perquè són 15 minuts caminant, però de nit i plovent com ho està fent ara és impossible. El taxi m'ha costat 150 Rn, que traduït seria una mica més d'un euro, que és poc però de taxi en taxi... Rupees fly!
Me'n vaig a dormir. Avui encara tonc habitació per mi sol, però demà crec que arriben nous voluntaris així que crec que em tocarà compartir...

dissabte, 15 d’agost de 2015

Tankha

Avui divendres, cap de setmana, m'he llevat com si fos dia de cada dia, i he anat a la eldery home, no calia que hi anés però com que fins els migdia no teníem pensat fer res amb els voluntaris hi he anat a ajudar una mica. Com que m'ho passo bé no em fa res. He tornat a casa a temps per veure com dues de les voluntàries feien el curs de cuina, no volia fer-lo pas, però si que el volia veure per si deien algo interessant. Quan hem acabat, jo de mirar i elles de cuinar ens hem "arreglat" perquè el plan era sortir a veure algunes coses que encara no havíem vist de Kathmandu, entre elles el palau del Rei que va ser assassinat el 2001. Un palau molt cutre, força senzill tot però no en plan auster. Mal gust vaja...
Després hem anat al Jardí dels Somnis, un jardí molt bonic, amb fonts i molts tipus de plantes. Es fa extrany veure gent que hi va de picnic, perquè és com una espècie de museu...
Després hem anat a fer una volta per Thamel, que estava molt aprop. Hem comprat algunes cosetes de turistes i també una gallina. No sé... Ens feia gràcia. Li hem salvat la vida perquè l'hem comprat d'una paradeta de carn.
De moment té 10 dies de vida garantitzats, que són els que em queden a mi, després d'això una semaneta més, que és el que li queda a l'altra propietària (Tomeika). Hem sopat al restaurant dels nostres amics i no hi ha hagut cap problema pel fet de tenir la gallina sota la taula. La Mati se l'ha endut a casa i nosaltres ens hem quedat un rato més. Un rato que s'ha allergat força perquè he arribat a casa i he pogut escoltar el Barça, la primera part només.

Edito el post: Quina pena el Barça... Almenys guanyarà l'Athletic.

Pd: Jardí dels somnis, curs de cuina Nepalí, La gallina Tankha, la Tomeika i jo.

dijous, 13 d’agost de 2015

Últim dia de la setmana

Com cada matí hem anat a la eldery home, les àvies ens veuen i ja somriuen, una de mes coses que trobaré a faltar. No hi havien les madres així quevés una mica caos tot, però hem acabat la feina com sempre. M'han donat un tiraxines per disparar als micos, que s'intenten apoderar dels plàtans que els avis tenien avui per postres. A la tarda hem anat a l'orfenat i les nenes s'han despedit de la Shirley i la Lorraine, dues voluntàries que marxen aquest cap de setmana.
Ara estem jugant a taboo, demà cap de setmana així que farem una mica de turísme per Kathmandu. Potser em paso per la eldery abans. Ja es veurà...
Us deixo amb una foto d'una de les àvies, potser la que està millor de totes, s'ocupa de tot lo seu, a diferència de la majoria. També s'hi pot parlar, que amb les altres si no és en signes...
Crec q és tot per avui... Bona nit!!