Cada dia dic el mateix, i no és que no vulgui currar-me els posts, és només que cada dia em passa el mateix, però cada dia és diferent a la seva manera. No sé si té sentit, almenys meu cap en té. Crec que més que un post diari el que el que he viscut al Nepal es mereix una reflexió profunda i treballada. No vull semblar molt friky ara, però Nepal m'ha cambiat, i és que realment val la pena, aprens a valorar el que tens, aprens a viure amb molt menys del que tens, i a apreciar els petits moments que per molts és un moment insignificant però que si ho vius...
Recomano a tothom qui vulgi a provar-ho.
Potser un gran escriptor trobaria paraules millors per descriure la situació, però com que no sóc un professional l'únic que us puc dir és que si ara mateix em deixessin triar si tornar-ho a fer, no dubtaria. GENS! Per res del món cambiaria el que he viscut aquestes tres setmanes.
Avui ho deixo aquí, però ja m'estic preparant un bon discurs per l'últim dia. (Per si encara no he convençut a algú a venir a fer de voluntari.)
Pd: fotos de vaques al mig del carrer, nens buscant joies d'entre els morts etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada